«Él me quería muchísimo, pero me quería mal»

Aquest Nadal ha fet que em trobés amb una persona amb la qual volia parlar des de feia molt de temps. Una persona forta, afectuosa, alegre i honesta, amb ganes de viure i amb les idees clares. Però, alhora, una persona dèbil, callada, innocent i confiada, confosa, trista...

Aquests últims adjectius són els que la van definir en un passat llunyà, i en la profunditat del seu ésser encara ara la defineixen. Si l’observes bé, pots apreciar la barreja de pensaments, de sentiments i emocions. És curiós com la nostra experiència marca la nostra trajectòria, el nostre caràcter i la manera de veure la vida.

Aquesta noia es va enamorar. I el noi l’estimava molt. Però, tal com ella em va dir, l’estimava malament. El cert és que en un principi era feliç: “No estaba acostumbrada a que me quisieran, y a mi me agradaba que él me quisiera tanto”. Però també em va explicar que des del moment en que s’hi va casar va saber que alguna cosa no anava bé. Es va adonar del seu error força aviat, però ho va suportar força temps.

N’he buscat una mica d’informació...

He trobat que hi ha dos tipus de persones maltractades: les que han estat educades amb més responsabilitats de les adequades per la seva edat, caracteritzades per abocar-se en la resta donant-los tot el que tenen i quan falla alguna cosa consideren que no han donat prou; i les que han estat excessivament protegides durant la infància, educades per dependre d’ algú “superior” que les protegeixi i busquen homes que decideixin per elles i les dominin.

Perfil psicològic del maltractador

Perfil psicològic de la víctima

-Una baixa autoestima i una imatge negativa de sí mateix, intenta reforçar-se i confirmar-se amb els actes violents. -Gelosia extremada, fins al punt patològic. La majoria de conflictes s’inicien per la por a l’abandonament. -Manipulador i controlador. -Es considera possessor de la seva parella, amb el dret a saber-ho tot sobre ella y sense considerar-la persona amb vida pròpia. -Es mostra sobreprotector amb la seva parella. -Utilitza l’agressivitat per aconseguir els seus objectius. -Comportaments diferents pública i privadament. -Concepció de la sexualitat basada en el poder masculí i la submissió femenina. -Culpa a l’altre dels seus actes, motivats per la provocació de la parella.

-Una baixa autoestima i una desvalorització de la seva persona. -Caràcter submís i obedient -Concepte d’amor com sacrifici i dependència absoluta. -Es considera inferior física i psicològicament a l’home. -Es culpa de tots els problemes de parella -Davant la parella es considera incompetent i es mostra silenciosa, nul·la. -Confronta sentiments ambivalents d’odi i amor cap a la parella. -Presenta problemes de salut, com mal de cap, problemes del son, esgotament... -Percep el món com hostil i considera que no se pot valdre per si mateixa.

Segons una concepció sistèmica, parlaríem d’una relació complementària destructiva.

Aquestes característiques, entre moltes altres, són les que va haver de suportar aquesta noia. Però, tal com ella em va explicar, quan va arribar el nen no va poder més. No volia que ell hagués de viure tot allò. No era just.

Aquesta experiència em va fer reflexionar molt. Justícia. No era just per al nen. Però ella no s’acabava d’adonar que per ella tampoc era just el que havia viscut. Ara, analitzant-ho des de lluny sí que se n’ha pogut adonar. És curiós que fos l’instint maternal de protecció el que la salvés de tot allò. Voler-lo salvar a ell, la va portar a la salvació. I això és preciós i alhora amarg.